lunes, 21 de diciembre de 2009

miércoles, 21 de octubre de 2009

Treball Català (figures retòriques)

Anàlisi de textos: tòpics i figures retòriques
1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

CALDERÓN DE LA BARCA , El gran teatro del mundo

2.
(…) coged de vuestra alegre primavera
El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

GARCILASO DE LA VEGA , Soneto XXIII

3.
¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

FRAY LUIS DE LEÓN , Vida retirada
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F.HÖLDERLING

5.
Prou té per viure qui en modesta taula
Posa amb nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida?
Per què dins terres que altre sol fecunda
Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?
M.COSTA I LLOBERA, Horacianes

6.
Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de belles flors
Un riu que banyi l’herba pels voltants,
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZO DE MÉDICI

7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitat per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern
(…)
A.POPE

Selecció extreta del bloc “El fil de les clàssiques” http://blocs.xtec.cat/elfildelesclassiques/2009/04/16/pervivencia-dels-topics-horacians/

8.
A LES VANITATS MUNDANES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobam-nos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia


9.
Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tal volta per ton front!
Surt ja de t’agonia!
Pensa que els nostres fills, amb veu severa,
Preguntaran-te un dia:
“Què has fet de ta senyera?
On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”

RUBIÓ I ORS


10.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet,
tot és efímer, tot és en va.
3 Què en treu l'home
de tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?

11.
Que n'ets, de bella, estimada meva,
que n'ets, de bella!
Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres
que baixen de les muntanyes de Galaad.
2 Les teves dents són un ramat d'ovelles toses
que pugen de banyar-se.
Totes van aparellades,
no n'hi ha cap sense companya.
3 Com un fil escarlata són els teus llavis,
la teva boca és un encís,
dues meitats de magrana són les teves galtes
darrere el teu vel.
4 El teu coll és com la torre de David,
que s'alça sobre els cims;
hi ha penjats mil escuts,
tots els trofeus dels guerrers.

Càntic dels càntics


12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l'hora benfactora,
ara és la nit, per a morir i amar.
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l'endemà?
Veurem potser la il.lusió desfeta;
potser l'afany d'aquesta nit d'estiu
com una flor dins una mà distreta
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volen comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
em cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L'estel ens diu que fem la via ensems.
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps.

Josep Carner

EXERCICIS

1. Indica el tòpic que puguis identificar en aquests dotze poemes. Subratlla els versos que ho demostrin

1) Fugit irreparabile tempus: Es refereix a lo breu que es la vida, ja que en el poema diu “pues si tan breve se nombra (la vida)” i després acaba finalitzant el poema dient: “ Comamos hoy y bebamos, que mañana moriremos”. Això incita a la despreocupació de les coses trivials a la vida.
2) Sic transit gloria mundi: Efectivament, tot aquest fragment del poema fa referència a la fugacitat dels béns materials, ja que diu que “agafem allò que podem aconseguir abans de que sigui massa tard.
3) Contemptus mundi: Menysprea la vida en el moment en que diu “¿Qué descansada vida/la del que huye del mundanal ruido”, ja que el autor ens diu que la vida en si és, més que dolenta, estressant, i “enveja” a aquells qui han fugit d’aquest estrés.
4) Fugir irreparabile tempus: Clarament, aquest poema ens parla de la fugacitat de la vida i ens convida al Carpe Diem, es a dir, a viure el moment, i ho demostra en aquest fragment: “festegem avui encara el plaer/De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida”
5) Ne quid nimis: El poema ens descriu un tipus de vida senzilla però efectiva, i ens diu que fa falta ven poc per poder viure amb felicitat, com podem comprovar en “Prou té per viure qui en modesta taula/Posa amb nou llustre/Lo saber dels avis”
6) Locus amoenus: Descriu un espai ideal on l’home i pot viure amb perfecta harmonia i oblidar-se dels desperfectes del dia a dia, com es veu en: “Un ocellet que d’amor vessi els plants/Aquieta millor els nostres ardors”.
7) Ne quid nimis: El fragment proposa un estil de vida relaxat i senzill, on l’home viu feliçment amb tot el que li fa falta al seu abast. “Feliç l’home el desig i la cura del qual/ És limitat per alguns pocs acres paterns”.
8) Sic transit gloria mundi: Podem afirmar que aquest poema fa referència a aquest topic, basant-nos en la plenitud humana que es demostra al navegar per el mar, poden observar tots els elements de la natura. “Delits, riqueses, honres, majestats, No poden saciar l’enteniment, Creat per a gosar béns eternals.”
9) Ubi sunt: Aquest topic és clarament adequat per la interpretació que volem fer d’aquest poema, afirmem que aquest topic es el indicat basant-nos en la enyorança que sent el autor per la antiga Barcelona. “Preguntant-te un dia: Què has fet de ta senyera?On són tos reis? Tos braus cabdills, on són?”
10) Sic transit gloria mundi: Nombrem aquest topic basant-nos en la següent explicació: “Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és efímer, tot és en va.”
11) Descriptio Puellae: Des del primer vers del poema poden notar com fa constants referències a una persona, més precisament a una dona: “Que n'ets, de bella, estimada meva, que n'ets, de bella! Els teus ulls són coloms darrere el teu vel.”
12) Carpe Diem: Aquest poema fa referencia a aquest topic, ja que ens diu en molts moments que la autentica felicitat es troba en el present (ens ho diu d’una forma indirecta): “Ara és el temps que sou encara bella. Ara és el temps.”

2. Busca un mínim d’una figura retòrica per poema procurant triar-ne de diferents.
1) Al•literació: Dios a nuestro vientre hagamos;
Comamos hoy y bebamos,
Que mañana moriremos.

2) Antítesi: El dulce fruto, antes que el tiempo airado
Cubra de nieve la hermosa cumbre (…)

3) Al•literació: ¿Qué descansada vida
La del que huye del mundanal ruïdo
Y sigue la escondida
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido

4) Paradoxa: Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida,

5) Interrogació retòrica: Viure voldríem? Qui , deixant la patria,
Fuig de si propi?

6) Enumeració i Polisíndeton: Cerqui qui vulgui pompes i alts honors,
Places I temples I edificis grans,
Delícies, tresors, que són germans
De mil pensaments durs, de mil dolors.

7) Sinestèsia: A qui la vacada dóna llet, i pa els camps
I els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu donen ombra els seus arbres,
Foc a l’hivern

8) Enumeració: Delits, riqueses, honres, majestats
No poden saciar l’enteniment

9) Personificació: Alça’t, oh Barcelona,
Prou has estat postrada i abatuda!

10) Metàfora: De tots els treballs
amb què s'afanya sota el sol?

11) Metàfora: Els teus ulls són coloms
darrere el teu vel.

12) Interrogació retorica: ¿O si el doll de la teva cabellera
Tempta la falç?

3. Fes la paràfrasi (escriure amb les teves paraules) de quatre poemes

Poema nº 3 Vida retirada, Frai Lúis de León


Que n’és de reposada la vida
d’aquells que no volen sentir
però mai tastaran aquesta amanida.
de sorolls i de crits.





Poema nº 1 El gran teatro del mundo, Calderón de la Barca

Disfruta de la vida
amb somriure i sense plors
que la resta sempre arriba
tant si vols com si no vols
no tinguis por i camina
per aquesta estora de flors.





Poema nº 10


Nostra existencia es espontànea;
Tot és llum, color, amor.
Aprofita la teva vida
Omple amb alegria
Els propers del teu cor.

Poema nº 2 Soneto XXIII , Garcilaso de la Vega

Quin és el goig de saber
Que del teu semblant
I de la teva mirada
Es reflexa un gran jovent.

miércoles, 7 de octubre de 2009

Hola som el Pol Plana, el Jordi Alfonso, el Lluis Rodriguez i el Oriol Sendra, i aquest es el nostre blog de català :)